Les persones que té anorèxia o bulímia perceben d’una manera distorsionada el seu cos: no es veuen com són en realitat. Aquesta percepció està relacionada amb components obsessius i emocionals com la insatisfacció corporal i la por a guanyar pes.
No. Quan parlem de bulímia i de trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera es tracta de falta de voluntat.
No. Els trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia són trastorns mentals que ningú tria tenir, i provoquen un intens patiment a la persona afectada i al seu entorn familiar.
No. En molts casos l'aparença física de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima.
Explicar a les amistats que tens un trastorn de la conducta alimentària és sempre una decisió personal. Pot ser que al principi tinguis por en pensar en la reacció que puguin tenir.