«La nostra transformació com a servei va exigir temps, esforç i compromís»

«Vam tenir uns anys, entre el 2017 i el 2018, especialment crítics perquè hi havia un malestar generalitzat molt important. Van ser anys, per exemple, amb alts índexs d'aplicació de contencions mecàniques. En aquell moment vam ser conscients que estàvem davant d'un fracàs en l'efectivitat d'altres alternatives per a la reducció de conductes i situacions que posen en risc vital les persones.

Amb el suport d'experts externs, vam emprendre una anàlisi profunda sobre la nostra organització, els enfocaments d'intervenció que aplicàvem i les possibles alternatives a explorar. El resultat d'aquesta anàlisi no va ser positiu: ateníem persones infelices amb equips professionals frustrats i superats, que vivien la feina amb una sensació d'inseguretat permanent. Vam constatar que encara operàvem sota models d'institucionalització propis de la dècada de 1970, cosa que evidenciava la urgent necessitat d'un canvi de paradigma per garantir una vida més digna a les persones ateses. Aquest desafiament es va convertir en un compromís ferm assumit per tots els nivells, des de la direcció fins als equips professionals».

«Exacte, i, encara que soni estrany, això va ser el millor que ens va poder passar. Pensàvem que estaríem molt malament, però va ser tot el contrari. La situació ens va obligar a fer un canvi pel que fa al model d'atenció. Una de les mesures que vam aplicar va ser agrupar les persones en unitats funcionals petites, en base a les seves afinitats. També vam reduir les contencions mecàniques en més d'un 75%, entre altres millores. Va ser un reforç molt positiu perquè tots vam veure la utilitat de seguir impulsant un model diferent al que teníem». 

Superant les resistències al model d'atenció basada en drets

Ir al artículo

«El primer era formar-nos per promoure un model de qualitat de vida focalitzat en allò positiu. Això, en si mateix, ja és un desafiament perquè portàvem anys treballant amb un altre enfocament, seguint models conductistes tradicionals centrats en la modificació de conducta i en les restriccions associades a comportaments negatius.

Es tractava, doncs, de canviar la mirada i la mentalitat, d'adoptar un enfocament diferent: un model que promovia la prevenció, l'anàlisi de la conducta i el seu entorn, d'entendre la persona i de la funcionalitat de l'acte i la gestió d'alternatives positives adreçades a l'autocontrol i l'autoconsciència.

Dit així, sembla un canvi simple, però a la pràctica va suposar una transformació profunda. Modificar una cultura arrelada no és fàcil, i la nostra transformació va exigir temps, esforç i compromís».

«Fa temps que parlem, en general, que treballem amb models centrats en la persona, però crec que de vegades és complicat dur-ho a terme al 100% perquè sorgeixen desafiaments o dificultats a diferents nivells. Per a mi, el veritable desafiament va ser impulsar un canvi profund, no només entre els equips professionals, sinó també entre les persones ateses, que estaven acostumades a una dinàmica d'intervenció reactiva i no preventiva. Així que es tracta d'un canvi i un aprenentatge compartit a tots els nivells. Una altra resistència freqüent va ser la de l'immobilisme. Quan apareix l'argument que "això sempre s'ha fet així, per què hauria de canviar?". Són reaccions naturals de l'ésser humà, però els resultats i l'evidència han estat clau per enderrocar aquestes barreres».

Natalia Kazah Soneyra

Psicòloga. Unitat d'hospitalització especialitzada en discapacitat intel·lectual (UHEDI)

Parc Sanitari Sant Joan de Déu

«Quan et formes en QualityRights comences a qüestionar moltes de les teves pràctiques»

Ver testimonio

«Actualment atenem 90 persones en atenció residencial i 10 en atenció diürna. Destacaria sobretot l'impacte positiu en el benestar de les persones ateses i les seves famílies. Ara són persones que decideixen, gaudeixen, tenen un control sobre la seva vida, reivindiquen, proposen, avaluen... Tenen espais de participació real i això ha estat un canvi radical, un canvi de no retorn. Hem millorat en les escales de qualitat de vida i també en les enquestes de satisfacció, on tenim índexs alts, del 97% aquest últim any.

Pel que fa als equips professionals, el que més destaco és el canvi en com veiem les coses, com afrontem el dia a dia. Poder sentir que això no és un lloc de treball, sinó la casa de les persones que viuen aquí, i nosaltres som la seva xarxa de suport. 

Crec que hem aconseguit equilibrar la relació entre els equips professionals i les persones a les quals atenem, deixant enrere la visió tradicional en què els primers eren els qui prenien totes les decisions, mentre que les persones ateses eren "pacients" que obeïen i no tenien oportunitat de decidir sobre la seva vida. Hem superat la idea que el coneixement i el poder de decisió pertanyen exclusivament als equips professionals, i que les persones ateses són meres receptores passives, obligades a acceptar i esperar. Ara poden triar amb qui volen conviure, qui volen que siguin els seus referents d'atenció directa, quines activitats volen realitzar, etc. Aquest canvi de perspectiva és, sens dubte, el més transformador que podem experimentar. A més, t'adones que aquesta nova mirada té un efecte multiplicador. En el nostre cas, estem en un centre que compta amb un hospital i tot aquest canvi es va contagiant també d'alguna manera allà». 

«Absolutament sí, i estic convençuda que és cap a on hem d'anar. Hem d'abandonar els models paternalistes i trobar noves formes que empoderin les persones. Cal tenir en compte, però, que la transformació ha de ser integral, amb un compromís transversal que vingui acompanyat de finançament.

Si volem societats integradores, necessitem polítiques socials que apostin per la inclusió real, que entenguin que les persones que estiguin en una situació vulnerable de dependència no han d'estar apartades sinó connectades amb la comunitat. Per això, hem de parlar de models centrats en els suports, que permetin fer un pas endavant respectant els drets que tenen com a ciutadans i sense perdre les seves referències vitals».

«Doncs que de vegades és necessari ampliar la mirada per reconèixer quins aspectes no funcionen, acceptar el fracàs. Tenir la humilitat de reconèixer que tot és millorable i investigar quines alternatives hi ha, quina altra manera de fer les coses és possible.

En el nostre cas, ens va venir molt bé la mirada de fora, que va servir per cultivar una actitud crítica constructiva. No és fàcil gestionar un canvi de cultura en els serveis, per això és important implicar les persones, gestionar les resistències personals i els ritmes d'adaptació mentre es van fent passos. No és una transformació que es faci en dos dies i és molt important l'estil de lideratge, fonamentat en la credibilitat, l'ètica, l'evidència de les dades i la justícia».