TOC, un trastorn que causa un gran patiment
Resum
El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn que es caracteritza per la presència de dos fenòmens relacionats entre si: obsessions i compulsions.
Les obsessions són pensaments, impulsos o imatges intrusives, repetitives i indesitjades que generen un malestar significatiu. Les compulsions són comportaments, tant motors (que poden ser observats per altres persones) com mentals (que es duen a terme a l'interior de la ment i no són observables), que solen ser repetitius i que la persona realitza per reduir el malestar que li generen les obsessions o evitar que li passi alguna cosa dolenta a ella o als altres (amb freqüència a les persones que estima). En altres ocasions, les persones amb TOC han de dur a terme accions de manera rígida i estereotipada, seguint unes regles autoimposades (fer les coses en un cert ordre o un determinat nombre de vegades), fins que tenen la sensació que estan «correctes».
És important tenir en compte que tenir TOC no és «ser maniàtic». Tots podem tenir pensaments intrusos ocasionals, hàbits o regles autoimposades, però no ens causen un malestar significatiu si no les mantenim, no ens ocupen més d'una hora al dia, ni es repeteixen diàriament. En canvi, en la persona amb TOC, els pensaments, les imatges o els impulsos, i els rituals associats, són molt freqüents, ocupen gran quantitat de temps en la seva vida, s'acompanyen d'emocions negatives intenses (por, fàstic, culpa, etc.) i dificulten que pugui adaptar-se i ser funcional en diversos àmbits de la seva vida (estudis, treball, família, amics, etc.)..
Les obsessions i compulsions més freqüents en adults són:
OBSESSIONS | COMPULSIONS |
Contaminació | Rentar-se les mans |
Fer-se mal a un mateix o als altres | Repetir, comprovar, acumular |
Agressives | Comprovar, preguntar |
Escrúpol/religiositat | Resar, comptar, repetir |
Pensaments prohibits | Preguntar, tocar, comprovar |
Simetria | Ordenar i comprovar, emmagatzemar |
Hi ha alguna causa en el desenvolupament d'un TOC?
Els estudis demostren que en aproximadament el 35% de les persones que tenen un TOC, l'inici dels símptomes es relaciona amb alguns factors desencadenants. Aquests factors poden ser tant físics (algunes infeccions, factors hormonals, consum de substàncies) com ara situacions vitals que comportin canvis per a la persona (tant positius com negatius).
En relació amb els elements físics, s'ha observat l'inici de simptomatologia obsessiva brusca associada a altres components neuropsiquiàtrics com ara tics i alteració de la conducta en infants i adolescents, després d'una infecció o un procés inflamatori. Aquest tipus de processos són formes minoritàries i es coneixen com a PANS (malalties neuropsiquiàtriques pediàtriques d'inici agut). En aquests casos, per defensar-se dels bacteris, o bé a causa d'una resposta immune alterada, el cos genera uns anticossos que ataquen algunes àrees del cervell (ganglis de la base), produint l'aparició o l'empitjorament dels símptomes obsessius o els tics.
Els pensaments, imatges o impulsos, i els rituals associats, ocupen molt temps en la vida de la persona, s'acompanyen d'emocions negatives intenses i dificulten que sigui funcional en diversos àmbits de la seva vida.
Se sap també que els canvis hormonals poden afectar l'aparició del TOC. És freqüent que en les nenes amb símptomes obsessius l'inici del trastorn es produeixi l'any en què s'inicia la menarquia, la primera regla. És també relativament freqüent que algunes dones iniciïn els seus símptomes obsessius durant l'embaràs o especialment en el postpart o que els símptomes empitjorin durant les diferents fases del cicle menstrual (ovulació, regla). En aquests casos, si els símptomes empitjoren molt durant la menstruació, es pot intentar regular els cicles amb anticonceptius orals, i serà també especialment important estar pendents de l'evolució del TOC, si la dona es queda embarassada.
Finalment, algunes persones descriuen l'inici de la clínica obsessiva després de consumir algunes drogues com ara cànnabis o cocaïna. En aquests casos, és fonamental recomanar l'abstinència absoluta de tòxics.
Pel que fa als canvis en l'ambient, sabem que de vegades el TOC pot aparèixer després d'algunes situacions traumàtiques (vivències i estressors vitals que han afectat de manera traumàtica, situacions d'abús, bullying, mort inesperada de persones estimades, dol, etc.) i també en situacions que suposin un canvi per a la persona, especialment si comporten un increment en la seva percepció de responsabilitat (l'inici de nous estudis, un nou treball, independitzar-se de la família d'origen, iniciar una relació de parella, etc.). Les persones que associen l'inici del seu TOC amb alguns estressors ambientals solen ser d'edat una mica més avançada i tenen menys història familiar de TOC que les que tenen un inici més «espontani».
El TOC es pot curar?
Actualment disposem de tractaments, tant psicològics com farmacològics, molt efectius per tractar el TOC, que permeten reduir-ne els símptomes i fins i tot que desapareguin de manera completa, i faciliten que les persones afectades no tinguin tantes limitacions i la seva qualitat de vida millori considerablement.
Aquest bon pronòstic és especialment clar en les formes d'inici infantil del TOC. Més de la meitat dels nens i nenes que són diagnosticats de TOC en la infància no presentaran símptomes obsessius quan arribin a la vida adulta. Aquestes formes infantils de TOC amb bon pronòstic s'acompanyen moltes vegades d'altres trastorns del neurodesenvolupament com els tics o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).
Quan la persona duu a terme els rituals durant molts anys, acaba desenvolupant idees distorsionades, com per exemple que no els ha passat res a les persones que estimen gràcies a això.
Un aspecte fonamental per incrementar al màxim les possibilitats de resposta al tractament en el TOC és tractar d'iniciar-lo al més aviat possible, d'aquí la importància d'un diagnòstic precoç. Això, sovint, no és senzill, perquè les persones tendeixen a ocultar els seus símptomes per vergonya, perquè creuen que haurien de ser capaços de controlar-los per si mateixes o, fins i tot, perquè desconeixen que els seus símptomes constitueixen un trastorn. Alguns estudis descriuen que, en moltes ocasions, transcorren entre cinc i deu anys des que s'inicien les obsessions i rituals fins que s'estableix el diagnòstic de TOC.
Dur a terme rituals de manera continuada durant molts anys comporta que la persona desenvolupi idees distorsionades que empitjoren el trastorn. La persona creu, per exemple, que no els ha passat res dolent a les persones que estimen perquè ell ha dut a terme els seus rituals, o que no s'han contagiat d'una malaltia perquè s'han rentat les mans reiteradament, quan en realitat en tots dos casos, no ha passat res terrible perquè les obsessions no representen riscos reals, sinó amenaces imaginades.
Per aquest motiu, és important iniciar al més aviat possible un tractament psicològic cognitivo conductual quan apareix el TOC, que, d'una banda, ajudi la persona a interrompre els rituals (el que coneixem com a exposició amb prevenció de resposta), evitant així les falses confirmacions de les pors obsessives, i, per una altra, detecti i modifiqui les possibles creences distorsionades que solen acompanyar al TOC. Entre aquestes creences, destaquen la fusió pensament-acció (la creença que simplement per pensar alguna cosa incrementem la possibilitat que succeeixi), la sobreestimació del risc i la intolerància a la incertesa (si no tinc certesa de seguretat, significa que hi ha perill) o el perfeccionisme (hi ha una única manera perfecta i desitjable de fer les coses).
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.