El tractament del trastorn per afartament va encaminat a reduir la freqüència del afartaments, les cognicions alimentàries alterades, millorar el pes i la salut metabòlica i regular l'estat d'ànim. L'abordatge terapèutic es basa en el tractament psicològic, el psicofarmacològic i la combinació de tots dos. Les guies clíniques basades en l'evidència científica (APA, NICE, etc.) emfatitzen l'ús de la teràpia cognitiva conductual i de fàrmacs antidepressius inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS) com la fluoxetina, o antiepilèptics com el topiramat a segona línia . Hi ha enfocaments que recomanen una teràpia centrada en el tractament psicofarmacològic o en el tractament psicològic de forma independent, i altres enfocaments que recomanen el treball en equip amb la col·laboració de psiquiatres, psicòlegs, dietistes i treballadors socials, seguint la teràpia cognitiva conductual com a eix i utilitzant el tractament psicofarmacològic com a suport.