Erradicar els microestigmes en salut mental, una feina de tots

Cada vegada es parla més dels problemes de salut mental. Tot i això, encara queda camí per recórrer, sobretot, per fer-ho d’una manera lliure d’estigmes i de microestigmes. Desfer-nos-en és una feina que ens toca fer a tots i totes i que comença de ben joves. De fet, cada cop es reclamen més espais per conversar obertament sobre aquestes actituds, per confrontar-les i combatre-les. Però cal continuar treballant i no caure en la banalització d’una qüestió que afecta tant les persones amb problemes de salut mental.  

Què són els microestigmes?

Els microestigmes són pensaments, actituds, accions o comentaris que les persones tenim automatitzats i semblen subtils, fins i tot imperceptibles, quotidians i gairebé normalitzats i acceptats, però que encobreixen els estigmes. Pot semblar que es fan sense cap mala intenció o fins i tot de manera graciosa, però és ben el contrari, perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions que hi ha al voltant de la salut mental i de les persones que tenen o han tingut algun problema de salut mental.

Els microestigmes poden semblar inofensius i pensar que es fan sense cap mala intenció, però perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions i fan molt de mal a les persones amb problemes de salut mental.

Hi ha molts microestigmes en salut mental que ens envolten diàriament i dels quals som còmplices. Sovint, aquestes actituds van acompanyades de frases que potser diem sense prestar-hi atenció, parlant de la persona afectada o dirigint-nos a ella directament. Canviar la manera en què parlem és el primer pas per acabar amb els microestigmes. Alguns exemples són:

• Fer preguntes innecessàries de caràcter íntim o personal dirigides a una persona en concret, que no faríem si no tingués un problema de salut mental, només per curiositat, impertinència o tendenciositat. «Tu pots tenir parella?»; «La teva família com ha reaccionat després de tot el que t’ha passat?».
• Parlar de manera infantil a una persona adulta o referir-s’hi de manera infantilitzadora. També  parlar amb ella amb condescendència: «Veig que pots treballar com tothom. Molt bé!»
• Controlar-la o sobreprotegir-la, per exemple a la feina, amb una supervisió diferent pensant que no serà capaç de fer la seva feina; 
• Sentir o expressar pena, desconfiança, fàstic, etc., cap a una altra persona pel fet que tingui un problema de salut mental. «Ai, és que podries estar tan bé si no fos per això que et passa...»; «Tan jove i ja estàs malalta»; «Jo no podria estar mai amb algú que tingui un problema de salut mental, és una càrrega».
• Fer suposicions o assumpcions sobre les capacitats, l’autonomia o les necessitats d’algú. «Necessita ajuda per fer moltes coses i, amb els anys, en necessitarà més»; «Em sorprèn que ho hagi pogut aconseguir tenint en compte el què li passa».
• Fer suposicions o assumpcions sobre la situació o la problemàtica de salut mental que té o a tingut una persona. «Estarà malament sempre més; ho arrossegarà tota la vida; és difícil recuperar-se d’això»; «Mira que s’esforça per sortir-se’n, però no hi ha manera».
• Criticar-ne l’aparença. «Ja es veu que li passa alguna cosa i no està bé».
• No dirigir-se directament a una persona i fer-ho a qui l’acompanya.
• Excloure una persona de la presa de decisions que la involucra.
• No explicar o amagar informació a una persona per diverses justificacions no realistes, des de no voler que es preocupi fins a pensar que no ho entendrà.

Encara que la majoria de microestigmes poden semblar inofensius, per a les persones que els reben són evidents, incòmodes i grollers. A més a més, amb el pas del temps, les persones poden interioritzar-los i veure-s'hi representades. I, encara que no són veritat, es converteixen en la font principal de l’autoestigma. Això pot tenir conseqüències per a les persones receptores i afectar a la seva autoestima i confiança, fins i tot provocant-los l’aïllament social.

Per què apareixen els microestigmes i com es perpetuen?

Els microestigmes es poden donar a tot arreu i provenir de qualsevol persona. Això els fa imprevisibles i inesperats, i crea un món hostil per a moltes persones. A més a més, se'n poden presentar diversos en una mateixa situació. Aquests microestigmes, com els estigmes, provenen de les creences i actituds negatives que tenim cap a les persones que tenen o han tingut algun problema de salut mental. Són fruit d’una visió negativa d’alguna característica o condició distintiva que es considera un problema, un desavantatge, una dificultat, etc. També sorgeixen del desconeixement i la falta d’observació, escolta i reflexió crítica sobre el món i les persones que ens envolten.

Tots donem continuïtat d'alguna manera als microestigmes i tenim pensaments, actituds i accions que hem après en els nostres entorns més propers, com la família o l'escola. 

A més a més, els microestigmes estan molt arrelats a les societats i a les cultures, que els han permès, adoptat i alimentant, cosa que dificulta encara més la seva detecció i el seu qüestionament, i es van perpetuant en el temps. Totes les persones donem continuïtat, d’alguna manera, a aquests microestigmes i ningú se n’escapa d’expressar-los i de rebre’ls. Sense qüestionar-nos, però sent-ne a vegades conscients, continuem tenint pensaments, actituds, accions o comentaris que hem après en molts dels nostres entorns de socialització primària, com ara la família i l’escola, i que fan perdurar els microestigmes.

Què podem fer per evitar els microestigmes

Cal portar a la pràctica accions individuals i també a la comunitat per aconseguir canviar les creences i les actituds presents a la societat i fomentar la inclusió. A continuació, proposem algunes accions que tots podem dur a terme per trencar amb els microestigmes:

• Pren consciència sobre què són els microestigmes i como poden afectar les persones que els reben.
• Reflexiona individualment per detectar quins microestigmes formen part dels teus comportaments.
• Reeduca’t per canviar-los en el teu dia a dia.
• Pensa com pots canviar aquests microestigmes i quina és la millor manera d’actuar. Actuar lliure de microestigmes implica fer un reaparenentatge, és tractar tothom per igual, amb tolerància, respecte i empatia. També cal comprendre que al món hi ha persones molt diverses.
• Informa’t sobre la realitat de les persones que han passat o estan passant per algun problema de salut mental a través de recursos contrastats i de qualitat.
• Alfabetitzar-te sobre els problemes de salut mental és crucial per superar els microestigmes. Discriminar la informació més adient i verídica avui en dia és complicat. Fes servir fonts d’informació que provinguin d’institucions o entitats expertes.
• Participa en espais de reflexió (debats, podcasts, etc.). Busca o crea, participa i consumeix espais de reflexió on tothom sigui benvingut a conversar sobre els problemes de salut mental i que promoguin la seva desestigmatització. Poden ser tant virtuals com presencials, en directe o en diferit. És interessant tenir en compte les experiències individuals de persones que han rebut microestigmes, sempre que aquestes persones vulguin i estiguin preparades per parlar-ne. Aquesta experiència et pot ajudar a consolidar el canvi. És important practicar l’escolta activa i empàtica sense judici.
• Parla sobre els microestigmes i reflexiona-hi amb el teu grup d’amistats i amb la família.  Veuràs que hi ha gent que també hi està interessada. El nostre canvi individual també pot generar canvis en el nostre entorn immediat, cal parlar-ne amb la gent que ens envolta i convertir-nos en agents de promoció d’aquest canvi. Cal modificar les nostres actituds i pensaments per tenir relacions i espais lliures de microestigmes.