Creixen els casos registrats de vulneració de drets en salut mental a Catalunya

Salut Mental Catalunya i la Federació Veus han consolidat una línia de treball centrada en la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental, prenent com a referència la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD). Durant aquests anys, les dues entitats han organitzat jornades, seminaris i han elaborat documents per avançar en la promoció i protecció d’aquests drets.

Recentment, han abordat el repte de recollir i documentar les vulneracions de drets arreu de Catalunya. Aquest treball permet no només fer seguiment i acompanyament a les persones afectades, sinó també incidir per garantir el respecte als seus drets per part de les institucions, empreses, administració pública, professionals de la salut, ensenyament i la societat en general. A partir d’aquesta informació es pretenen dissenyar línies d’actuació concretes per millorar l’aplicació de la CDPD en l’àmbit de la salut mental.

Les vulneracions de drets en salut mental

Llegeix més

Informe Drets i Salut Mental 2023

L’informe Drets i Salut Mental 2023 recull que durant l’any 2023 es van registrar un total de 409 casos de vulneració de drets a Catalunya, amb un augment del 33% respecte a l’any anterior. La ciutat de Barcelona va concentrar 151 d’aquests casos (36,92%), i la vegueria de Barcelona en general va aglutinar el 67,24% de les denúncies. Aquesta concentració territorial es relaciona amb la major densitat de població i la presència de més serveis.

El perfil de les persones denunciants mostra que la majoria són persones amb diagnòstic de salut mental (243 casos, 59,41%), seguides per familiars i entorns de cures (150 casos, 36,67%). Només un 4% de les denúncies provenen de professionals. Pel que fa al gènere, les dones van representar 6 de cada 10 denúncies.

Quant a les víctimes, el 61% són dones, principalment cisgènere i d’edats compreses entre 40 i 64 anys (45,23%) i 25 a 39 anys (21,76%). Hi ha una clara infradenúncia en persona menors de 14 anys i majors de 65.

Les vulneracions es produeixen sobretot en centres hospitalaris (42,3%), i l’administració pública es posiciona com el principal agent discriminador (63,81%), seguida de particulars (23,47%) i entitats privades (11%).

Els principals eixos de discriminació detectats són la salut mental (48,5%), la situació socioeconòmica (21,18%), el gènere (9,9%), la diversitat funcional (6,39%) i l’edat (5,26%). També es van identificar 41 casos de violència institucional. El mecanisme discriminatori més freqüent és el tracte diferenciat (77,26%), seguit de l’agressió física (14,18%) i la verbal (7,33%).

El 2023 es van registrar un total de 409 casos de vulneració de drets a Catalunya, amb un augment del 33% respecte a l’any anterior. El 61% de les vícitmes són dones.

Pel que fa als drets vulnerats, destaca el dret a un servei públic de qualitat (22,8%), el dret a la salut (16,98%), la integritat moral (14,73%), la integritat física (11,91%) i el dret a l’habitatge (6,94%).

Finalment, cal subratllar que un 31% dels casos acompanyats es consideren d’alta complexitat, ja que combinen problemes de salut mental amb exclusió social, alta medicació o altres patologies. Aquestes situacions reflecteixen la necessitat d’un abordatge interseccional i de polítiques públiques que abordin els determinants socials de la salut mental.

Aplicant el model de drets en salut mental

Llegeix més

Webinar

Perspectiva interseccional

L’informe destaca que, malgrat els avenços normatius i la ratificació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), a Catalunya persisteixen múltiples vulneracions de drets humans que afecten especialment les persones amb problemes de salut mental. Es posa èmfasi en la necessitat d’incorporar una perspectiva interseccional, entenent que la salut mental es creua amb altres eixos d’opressió — com el gènere, la classe social, l’edat, la diversitat funcional, el racisme i la LGTBI-fòbia.

Les dones amb experiències de psiquiatrització pateixen una doble discriminació per raó de gènere i diagnòstic. L’any 2023 es van acompanyar 79 casos amb discriminació de gènere (un augment del 38%), en què el 86% implicaven situacions de violència física o verbal. Aquestes situacions generen aïllament, pèrdua de confiança i un impacte profund en la salut mental.

Cal incorporar una perspectiva interseccional, ja que la salut mental es creua amb altres eixos d’opressió, com el gènere, la classe social, l’edat, la diversitat funcional, el racisme i la LGTBI-fòbia.

Pel que fa al col·lectiu LGTBIQ+, es van acompanyar quatre casos de vulneració, que evidencien l’impacte de la violència i les dificultats d’accés a serveis adequats. En l’àmbit del racisme i la xenofòbia, es van documentar 18 casos, la majoria vinculats a violència estructural, dificultats d’accés a serveis i discriminació per situació administrativa irregular.

El pes dels determinants socials en el dret a la salut

Ir al artículo

L’aporofòbia (discriminació per pobresa) i/o la discriminació per classe social va estar present en 169 casos, un augment del 60% respecte a 2022, amb 10 casos específics de discriminació per situació sense llar. També es van registrar 42 casos d’edatisme, que afecten tant infants i joves com persones grans, i 57 casos de capacitisme, sovint vinculats a barreres d’accessibilitat i estigma en salut mental.

L’informe alerta també de greus vulneracions en educació, treball i habitatge:

• 3 casos de vulneració del dret a l’educació (expulsions i manca d’adaptacions).
• 41 casos d’assetjament i discriminació laboral.
• 74 casos de vulneració del dret a l’habitatge.

Les vulneracions es produeixen sobretot en centres hospitalaris (42,3%), i l’administració pública es posiciona com el principal agent discriminador (63,81%), seguida de particulars (23,47%) i entitats privades (11%).

Dret a la salut i a la participació

A tot això s’hi afegeix la situació crítica del dret a la salut. Més del 39% de les vulneracions detectades l’any 2023 estan relacionades amb l’accés a un servei públic de qualitat. El sistema de salut mental està saturat, amb llargs temps d’espera, atenció insuficient, manca de continuïtat i escassetat de professionals, especialment a les zones rurals. Aquesta precarietat vulnera els drets de les persones ateses i les seves famílies, agreuja el malestar emocional i impedeix la recuperació. Especialment greu és l’impacte en infants i joves, amb un augment del 135% en conductes suïcides des del 2020, principalment entre noies. L’incompliment de la cartera de serveis per a famílies amb trastorn mental greu deixa també moltes famílies desateses.

Finalment, l’informe posa en valor l’impacte de la Llei 8/2021, que reforma el sistema de capacitat jurídica i permet a les persones decidir els seus suports. Tot i això, es detecten barreres d’accés i manca de participació real en els processos judicials.

A més, es denuncia la persistència de la violència institucional en l’àmbit de la salut mental: es van documentar 41 casos de vulneracions associades a ingressos involuntaris, contencions mecàniques i medicació forçada. Aquestes pràctiques vulneren la llibertat i la seguretat de les persones i contradiuen els principis de la CDPD. Tot i alguns projectes innovadors que aposten per reduir la coerció (com Safewards, Contenció Zero o Portes Obertes), la realitat evidencia un sistema allunyat d’un model basat en drets humans.