www.som360.org/ca
Blog

El tractament dels TCA, una feina interdisciplinària

En l’atenció als trastorns de conducta alimentària és clau l’atenció especialitzada
Sònia Sarro Álvarez

Dra. Sonia Sarró Álvarez

Doctora en Medicina. Psiquiatra especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Equip interdiscipinari

Quan parlem de trastorns de la conducta alimentària (TCA) cal sempre remarcar la importància de la detecció precoç. Quan abans es detecti i es comenci a tractar el trastorn, millor serà el pronòstic. Mentre que, com més temps passi fins que es comenci a intervenir i més temps d´evolució porti el TCA, les conseqüències físiques i mentals es compliquen i el pronòstic empitjora. Així doncs, és important que, un cop detectat el problema, es demani l’ajuda professional experta per abordar-lo. Per això, és bàsica la detecció precoç i un diagnòstic acurat. 

Quan es confirma el diagnòstic i la persona comença a rebre el tractament, aquesta i la seva família es relacionaran amb diferents professionals que, tot i que tenen competències i funcions diferents, són complementaris i necessaris en tot el procés de recuperació. 

Itaka

Com accedir a l’atenció pública especialitzada en TCA a Catalunya

La importància de la intervenció en equip interdisciplinari 

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) requereixen, per la seva gravetat, ser tractats a través d’un equip interdisciplinari que té per objectiu la recuperació de la persona afectada en tots els aspectes que poden veure’s afectats per aquest trastorn: la salut física, la salut psicològica, la relació amb els altres, el correcte funcionament educatiu o laboral, entre altres, així com l’acompanyament a la família, especialment important quan la persona afectada és jove.  

L’equip interdisciplinari l’integren professionals de diferents àmbits que treballen de forma coordinada i amb uns objectius terapèutics individualitzats per a cada persona. Habitualment el composen professionals dels àmbits de la psiquiatria, psicologia, infermeria, nutrició, altres metges i metgesses especialistes si s’escau, docència, treball social, educació social i, a vegades, altres terapeutes complementaris que realitzen tallers específics (per exemple d'expressió plàstica).  

Les persones que reben un tractament específic orientat als seus símptomes i per part d'un conjunt de professionals experts en la seva patologia evolucionen millor. Tenen més oportunitats de restablir-se i de mantenir la milloria. En definitiva, tenen un millor pronòstic.  

Aquests equips dissenyen el tractament adaptant-lo específicament al trastorn, en lloc de fer servir tècniques més generals, i adient al moment evolutiu concret en què es trobi la persona. A tall d’exemple, els professionals de nutrició dissenyen la dieta en funció de l'estat físic (grau de desnutrició o sobrepès, carències dietètiques) i mental, coordinant-se amb els professionals de psiquiatria, psicologia i infermeria. De la mateixa manera que s'estructura la teràpia de manera gradual, o es pauta o no medicació segons el moment simptomàtic més o menys agut. 

La poca motivació de la persona afectada 

Un dels elements propis dels trastorns de la conducta alimentària i amb el que han de lluitar tant els equips professionals com les famílies durant el tractament és la baixa consciència del problema i la poca motivació per a realitzar canvis de la persona afectada. Aquest fet és molt habitual en els TCA i es presenta en molts casos, sobretot a l’inici, quan la persona està més enganxada en les conductes simptomàtiques i el pensament és més obsessiu i restringit. Aquest element pot fer que la persona no reconegui ni la necessitat ni l’eficàcia del tractament. Però cal persistir i lluitar perquè l'accepti, alhora mostrant comprensió i fermesa.  

afrontamiento tca

Estils d’afrontament en famílies amb persones amb un TCA

En aquests casos, la família té un paper molt important en ajudar la persona a prendre consciència del problema i acceptar l’ajuda dels professionals. Es recomana no caure en arguments racionals, ja que és molt probable que la persona amb TCA no es mostri receptiva a aquesta argumentació o intenti contrarestar-la a fi de mantenir les conductes que la tenen enganxada. La millor estratègia es mantenir-se ferms respecte les pautes i intentar apropar-se des de la vessant emocional (com se sent, què li preocupa...), encara que es mostri esquerpa, fer-li saber que estem allà, mostrar-li afecte i tenir paciència (molta paciència) i no rendir-se. Més endavant, quan l'afectat es trobi millor i pugui veure el moment àlgid de la simptomatologia en perspectiva, podrà reconèixer i agrair el suport de la família. I sempre preguntar els nostres dubtes als diferents professionals de l'equip.