Són comportaments subtils, automatitzats, gairebé imperceptibles, que resulten estigmatitzants i que segurament duem a terme sense la intenció d'excloure o tractar malament ningú. Es tracta de petits comentaris, acudits, comportaments no verbals o actituds que perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions i que poden passar desapercebuts o ser considerats com a normals o inofensius. Canviar-los i evitar-los és un pas molt important per començar a lluitar contra l'estigma i una mostra que tots podem fer alguna cosa per erradicar-los.   

Alguns exemples de microestigmes són:

• Parlar de manera infantil a una persona adulta pel fet de tenir una discapacitat o un trastorn de salut mental, assumint que té menys capacitats.  
• Sentir llàstima de les persones amb problemes de salut mental, sense entendre que poden portar una vida plena. 
• Assumir que una persona amb un trastorn psicològic no podrà estudiar o treballar de manera normal. 
• Sobreprotegir o controlar una persona pressuposant que no és capaç de fer-ho.
• Excloure una persona en la presa de decisions pensant que l'estem ajudant perquè a ella li costarà prendre una bona decisió.