Totes les persones tenim dret a rebre un tracte igualitari i no discriminatori incloses les que tenen un problema de salud mental. Algunes recomanacions per exercir el teu dret a la igualtat i a la no discriminació són:
Són comportaments subtils, automatitzats, gairebé imperceptibles, que resulten estigmatitzants i que segurament duem a terme sense la intenció d'excloure o tractar malament ningú.
La influència i la capacitat de fixar un marc mental en la societat són factors que obliguen el sector periodístic a ser especialment responsables a l'hora de parlar de salut mental.
Totes les persones poden aportar alguna cosa en la prevenció del suïcidi juvenil, que és la primera causa de mort de joves entre els 15 i els 19 anys, però que s’inicia fins i tot abans. Les morts per suïcidi es consideren evitables i és competència de tota la societat prevenir-les. Quan s’observa una situació que podria indicar presència de dolor o patiment en el menor d’edat, l’Organització Mundial de la Salut recomana preguntar directament per la presència d’ideació suïcida, ja a partir dels 10 anys. La realitat és que molt pocs seguiríem aquesta recomanació perquè parlem poc del suïcidi, per por, per desconeixement, perquè mai pensem que ens pot passar, o perquè no sabríem què fer si ens diguessin que estan pensant amb la mort. Tots podem aportar el nostre gran de sorra amb la detecció del risc de suïcidi, però també podem ajudar a evitar que aquest aparegui.
El benestar emocional a les aules a través de l’art
Podem fer servir l’art per tenir cura de la salut mental de l’alumnat? Quins beneficis té? Quines coses es poden treballar a l’aula? Si treballes en l’àmbit de la docència, l’educació o el lleure aquestes preguntes i respostes et poden ser útils per conèixer com l’art pot ser un element transformador de la salut emocional a l’aula.
Cal cuidar l’enfocament, les paraules i les imatges per erradicar mites i estereotips
11’
30
Sensellarisme
Pregunta a l'expert
Les autolesions en adolescents
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.