L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en pàgines web, xats, aplicacions o xarxes socials és un dels factors de risc socioculturals més estès quan parlem dels trastorns de conducta alimentària com l’anorèxia o la bulímia nerviosa. La fàcil accessibilitat a aquests espais a través dels dispositius mòbils i el seu alt nivell de comparació entre grups de població molt jove impacta en el desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns en la població vulnerable.

Com reconèixer aquestes pàgines web o perfils professionals?

Aquestes nocives plataformes i perfils s’autodenominen «princeses i prínceps» i fan servir paraules claus ocultes relatives a la mateixa patologia: Anna, per a l’anorèxia i Mia, per a la bulímia. Al llarg dels darrers anys s’ha produït un increment significatiu dels continguts coneguts com a pro Anna i pro Mia a l’entorn digital.

El principal objectiu d’aquests perfils és transmetre que l’anorèxia i la bulímia són un estil de vida, en lloc d’un trastorn mental greu amb conseqüències greus a escala física, psicològica i social.

Els grups pro Anna i pro Mia existeixen des de la dècada dels noranta, però s’han vist potenciats a partir de l’ús d’internet i les xarxes socials. Darrere d’aquests continguts s’hi troba, habitualment, una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària (TCA) que busca reafirmar-se. Els usuaris són majoritàriament noies i nois joves que pateixen un TCA o que estan en situació de risc de patir-lo. Altres es poden trobar amb aquest tipus de contingut sense buscar-lo de manera activa i els pot aparèixer com a suggeriment en buscar determinada informació relacionada amb la dieta o el pes a la xarxa.

Contra l’apologia de l’anorèxia i la bulímia

Llegeix més

L’objectiu d’aquestes pàgines és, en molts casos, animar a les noies i nois a perdre cada cop més pes en allò que descriuen com a «aconseguir el seu somni» o «acostar-se a la perfecció». També comparteixen «trucs» per amagar el trastorn o realitzar «carreres de quilos» per veure qui perd més pes en un període de temps determinat.

Les imatges que es comparteixen són de cossos massa prims i normalment van acompanyades de cites motivacionals que acceleren i agreugen el trastorn. El llenguatge i el to dels missatges que es fan servir solen ser negatius cap a un mateix, incitant a l’autocàstig. Seguir aquest tipus d’indicacions pot posar en risc la salut i produir conseqüències molt greus.  

Aquestes pàgines encoratgen les noies i els nois a perdre cada cop més pes i a «apropar-se a la perfecció».

Aquest tipus de continguts a Internet i les xarxes socials poden ser un detonant o un accelerador per patir anorèxia o bulímia, ja que poden desembocar en pensaments irracionals i ser una influència molt negativa en l’evolució de la malaltia.

Característiques dels continguts

Els continguts a l’entorn digital que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia presenten unes característiques comunes:

• Llenguatge específic: és habitual que els seguidors es coneguin amb el sobrenom de prínceps i princeses, així els sembla que camuflen l’anorèxia (Anna) i la bulímia (Mia).
• Proximitat: quelcom molt característic és que aquest tipus de continguts apareixen escrits en primera persona, on l’autor assumeix el paper d’«expert en el tema», aportant allò que suposadament a ell o ella li va funcionar.
• Recomanacions extremes: posen en un risc greu els seus seguidors amb conductes molt perilloses per a la salut.
• Motivació:  acaparen el seguidor de tal manera que es pressiona grupalment a qui intenti «rendir-se» i deixar enrere la comunitat. Es castiguen les mostres de debilitat.
• Fotos amb canvis de pes: mostren canvis extrems de «l’abans i el després», provocant que els usuaris empatitzin i pensin que ells també poden aconseguir-ho.
• Etiqueten els seus continguts amb hashtags o etiquetes pròpies de la comunitat que faciliten que els usuaris trobin els seus continguts a les plataformes socials.
• Reptes:  la persona líder sovint desafia els seus seguidors proposant-los reptes.

Què podem fer?

Si aquestes pàgines web i perfils són tan nocius, per què segueixen existint?

L’apologia dels trastorns alimentaris no és considerada delicte a Espanya ni a Europa, atès que no existeix una regulació que permeti gestionar aquests casos. Només a Catalunya, mitjançant un decret llei aprovat el 2019, és possible vigilar, investigar i, si es dona el cas, sancionar les empreses, plataformes i serveis digitals que no posin les mesures necessàries per eliminar-los.

Si detectes aquest tipus de continguts, pots posar-te en contacte amb l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia per informar.

Mentre no existeixi un entorn legal que reguli aquest tipus de continguts, el que sí que es pot fer és reforçar l’autoestima de la persona i transmetre-li valors relacionats amb la subjectivitat de la bellesa i la pròpia acceptació.

• Si el nostre fill o filla, familiar o amistat és víctima d’aquest tipus de pràctiques, no l’hem de jutjar, ja que és evident que el problema l’ha superat. És necessari mantenir un clima de confiança que faciliti que se sinceri amb nosaltres per poder tallar aquestes males pràctiques buscant solucions a la situació, com per exemple recórrer a l’ajuda d’un professional especialitzat.
• Desenvolupar les seves capacitats crítiques.  És fonamental que s’acostumi a contrastar informació, buscar altres fonts fiables o recórrer a adults de confiança davant de dubtes o preocupacions, abans d’assumir certa informació o idees com a verídiques o innòcues.