Estigma en l'àmbit sanitari

L’estigma actua com a principal barrera que impedeix que una persona amb un problema de salut mental sol·liciti ajuda, i limita l'accés a l'atenció sanitària necessària. Però accedir a l'atenció sanitària és el primer pas per fer front al malestar i iniciar el camí de la recuperació. Per aquest motiu, els centres de salut i els professionals sanitaris s'erigeixen com a agents clau a l'hora de desestigmatitzar les problemàtiques de salut mental i de promoure i defensar els drets humans. Es podria pensar que les persones professionals de la salut, per tenir certs coneixements sobre salut mental, haurien d'estar exempts d'estereotips i prejudicis, però no sempre és així.

L'estigma en l'àmbit sanitari limita, retarda o empitjora aspectes com l'accés al tractament, les perspectives de recuperació o la qualitat de l'atenció rebuda per part de les persones que acudeixen a un centre de salut. En alguns casos, els serveis i els mateixos professionals poden vulnerar o interferir en els drets humans de les persones. Els serveis sanitaris constitueixen un element clau a l'hora de detectar i acollir les possibles demandes d'ajuda de les persones que passen per una problemàtica de salut mental. Tot i que molts serveis sanitaris s'esforcen per erradicar l'estigma i la discriminació, els prejudicis que pateixen algunes persones amb problemes de salut mental continuen presents.

En alguns casos, els serveis i els mateixos professionals poden vulnerar o interferir en els drets humans de les persones. 

Algunes conductes discriminatòries en l'atenció sanitària són: 

• Una atenció basada en l'expectativa que les persones amb trastorns de salut mental són inestables, incapacitades per portar una vida normalitzada i que no es recuperaran.
• La derivació de la persona a altres professionals (rebuig).
• L'ús d'expressions discriminatòries.
• L'infradiagnòstic, influenciat per certs estereotips vinculats a la salut mental. 
• La intromissió: exercir una pressió en la regulació de diferents aspectes de la vida de les persones ateses.
• La sobreprotecció o control.
• L'exclusió en la presa de decisions.
• La coerció, pressió exercida sobre una persona perquè actuï segons els desitjos o la voluntat de la primera.

Consells per a professionals de l'àmbit sanitari

Internacionalment, hi ha una gran varietat de projectes i intervencions noves amb l'objectiu de lluitar contra l'estigma en salut mental a l'àmbit sanitari. Alguns consells per a professionals sanitaris que vulguin fer un pas més en la lluita contra l'estigma són:

• Conèixer els fets. Conèixer quina és la realitat de conviure amb una problemàtica de salut mental, informar-se i no quedar-se només amb els prejudicis.
• Formar-se. Fomentar que s'implementin formacions al centre de salut, perquè tots els professionals puguin acostar-se a la realitat de l'estigma, la discriminació i els drets humans en l'àmbit sanitari i adquirir eines per fer-hi front.
• Ser curosos amb el llenguatge. El llenguatge que utilitzem és rellevant i influencia la manera com ens relacionem amb els altres. Ens hem de fixar en el llenguatge que fem servir i promoure un llenguatge no discriminatori.
• Educar els altres. Transmetre el coneixement i no tolerar les actituds o conductes discriminatòries.
• Centrar-se en allò positiu. L'imaginari col·lectiu és ple d'exemples d'estereotips negatius envers les persones amb problemàtiques de salut mental. És important reforçar les històries en positiu i visibilitzar allò que no tenim present, encara que sovint sigui el més habitual.
• Fomentar el lideratge en primera persona.
• Incloure persones amb problemàtiques de salut mental en el disseny, la implementació i l'avaluació de serveis.
• Fomentar la presència de la primera persona als espais de decisió.
• Adoptar una mirada basada en la promoció i la defensa dels drets humans.
• Fomentar l'autonomia.
• Reconèixer els prejudicis propis i el fet que podem caure en conductes discriminatòries.