L'estigma en salut mental, un problema global
Quan parlem d'estigma en salut mental ens referim a l’atribució de qualitats negatives i despectives cap al col·lectiu de persones que tenen un problema de salut mental. Amb aquesta identificació negativa, aquestes persones són percebudes socialment sota una sèrie de creences, mites i prejudicis basats en la manca d’informació i el desconeixement. Unes creences que s'han anat construint al llarg dels anys i que moltes vegades no es qüestionen perquè formen part de l'imaginari col·lectiu.
Però és important entendre que no hi ha un concepte d’«ells» i un de «nosaltres», perquè totes les persones viurem en algun moment de les nostres vides una situació de malestar emocional que pot derivar en un trastorn de salut mental. Segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones al món tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, i la meitat no buscarà ajuda professional a causa, precisament, de l'estigma.
L'estigma és un fenomen social que té tres dimensions:
- Els estereotips: es tracta de creences compartides per la societat, presumpcions col·lectives sobre un grup que es fan servir per categoritzar-lo. Entre les més esteses associades a les persones amb un problema de salut mental hi ha característiques com la incompetència, la culpa, la perillositat i la impredictibilitat.
- Els prejudicis: apareixen quan una persona està d’acord amb els estereotips apresos. Són respostes cognitives i afectives davant dels estereotips, i generen discriminació i conductes d'hostilitat.
- La discriminació: són aquelles conductes negatives dirigides cap al grup social estigmatitzat. Quan es produeix una distància social entre el concepte “ells” i el “nosaltres”, no s'utilitzen els mateixos criteris de valoració entre les persones, generant, per tant, situacions injustes i discriminatòries.
La discriminació, la conseqüència de l'estigma
L'atribució de característiques i trets negatius a les persones amb problemes de salut mental predisposa l'actitud que tenim cap a elles, la manera de comportar-nos i de relacionar-nos. De fet, la relació entre les concepcions sobre les persones amb trastorn de salut mental (estereotips), l'actitud que tenim cap a elles (prejudici) i la plasmació d'aquestes idees en accions i comportaments negatius (discriminació) segueixen un patró circular de retroalimentació. Així, els comportaments discriminatoris cap a les persones amb trastorn de salut mental alimenten i reforcen els estereotips que tenim sobre elles.
Aquesta discriminació sistemàtica constitueix una de les principals barreres per a la recuperació, el benestar i, en definitiva, la consecució d'una vida plena i normalitzada de les persones que passen per un problema de salut mental.
L'estigma en salut mental provoca moltes situacions discriminatòries que dificulten el desenvolupament familiar, social, laboral o educatiu de milions de persones amb trastorn de salut mental.
La discriminació pot tenir molts nivells: des de l'estructural, que es reflecteix en polítiques públiques, lleis i altres disposicions pràctiques de la vida social, fins a les petites accions discriminatòries que cada persona pot fer durant el seu dia a dia, moltes vegades de forma inconscient.
Dos de les actituds que adoptem davant les persones amb problemes de salut mental són:
- La por: és, probablement, la conseqüència més immediata que es desprèn dels estereotips que s'atribueixen a les persones amb un trastorn de salut mental. Aquesta actitud de por predisposa la manera com ens hi relacionem. Una por motivada pel desconeixement, però també pel temor de les persones a tenir un trastorn de salut mental, a veure l'altra persona com l'altre costat del mirall, el seu jo potencial.
- El maltractament: una de les formes de discriminació més habitual consisteix a maltractar o tractar negativament les persones que tenen un trastorn de salut mental. Aquest maltractament pot ser físic, però també es dona amb l'ús de llenguatge discriminatori i amb actituds d'evitació, rebuig, condescendència, sobreprotecció i control.
L'estigma en salut mental, doncs, és un problema global a tot el món, que provoca moltes situacions discriminatòries que dificulten el desenvolupament familiar, social, laboral o educatiu de milions de persones amb trastorn de salut mental. La por de ser etiquetat com algú que té un problema de salut mental també redueix la probabilitat que les persones busquin tractament. L'estigma associat a la salut mental desvaloritza socialment la persona i la contribució que aquesta fa com a membre de la societat a què pertany. De fet, 9 de cada 10 persones amb un problema de salut mental afirma que l'estigma i la discriminació els afecten negativament.
Les persones que pateixen estigma i discriminació tenen més probabilitats d'experimentar:
- Reticència a buscar tractament
- Retard en el tractament
- Rebuig, distanciament i aïllament social
- Pitjor benestar psicològic
- Falta d'entesa entre amics i familiars
- Assetjament, violència o intimidació
- Mala qualitat de vida i més càrrega socioeconòmica
- Augment dels sentiments de vergonya i dubte de si mateixa
A més, sovint, l'estigma en salut mental s'ajunta a altres estereotips socials relacionats amb aspectes interseccionals, com ara l'edat, el gènere, l'ètnia o altres situacions econòmiques i socials desfavorables, que provoquen que aquestes persones pateixin un doble estigma, dificultant més, si és possible, el seu desenvolupament social i personal.
