Estigma en l'àmbit educatiu

L'àmbit educatiu és un dels més importants en la construcció de tota societat, però la salut mental continua sent una matèria pendent a les aules, on cal fomentar una visió de la salut mental lliure d'estigmes.

Els centres educatius són agents clau en la implementació de programes que integrin de manera transversal una visió lliure d'estigmes en la salut mental, promovent que els nens, nenes, adolescents i joves puguin parlar i demanar ajuda quan ho necessitin. 

El 75 % dels trastorns mentals s'inicien en l'adolescència, abans dels 18 anys, però, tot i així, algunes persones amb problemes de salut mental segueixen rebent un tracte discriminatori en els centres educatius per part del professorat i dels companys i companyes. Els comportaments discriminatoris més habituals són: l'evitació o el rebuig, la sobreprotecció o el control; les burles, el menyspreu o les ridiculitzacions per comportar-se de manera diferent. 

Per eliminar els tabús i prejudicis que hi ha sobre salut mental, el primer que cal fer és parlar sobre la salut mental d'una manera normalitzada i quotidiana

Els programes per combatre l'estigma als centres educatius han de seguir una estratègia enfocada al següent: 

• Prevenir l'estigma i la discriminació en salut mental en l'edat més primerenca possible. 
• Fomentar la demanda d'ajuda per part de la població jove, com a eina per prevenir el desenvolupament o la cronificació dels problemes de salut mental.
• Millorar les actituds i els comportaments dels joves sobre els problemes de salut mental.
• Implicar la comunitat educativa (mares, pares, tutors, associacions juvenils i centres educatius) a la lluita contra l'estigma i la discriminació de persones amb problemes de salut mental.
• Millorar la capacitat de resiliència dels joves.

Parlem de salut mental a l'aula

Per eliminar els tabús i els prejudicis que hi ha sobre salut mental, el primer que cal fer és parlar sobre la salut mental d'una manera normalitzada i quotidiana. Com?

• Recordant que els problemes de salut mental no són una cosa estranya i aïllada, sinó que són més comuns del que sembla.
• Generant empatia  cap a les persones que tenen un problema de salut mental.
• Facilitant que l'alumnat conegui de primera mà l'experiència de persones amb un diagnòstic i col·laborant amb entitats de salut mental properes.
• Respectant i encoratjant els alumnes i les alumnes  que vulguin parlar públicament sobre la seva salut mental i reconeixent la seva valentia davant del grup.
• Donant espai a les emocions que puguin sorgir a classe per part de l'alumnat.

Com podem evitar caure en l'estigma a l'hora de tractar la salut mental a l'aula?

• Evitant associar els trastorns de salut mental a la violència.
• No confonent els trastorns de salut mental amb la discapacitat intel·lectual.
• No utilitzant el trastorn com a característica principal de la persona (la persona té un trastorn, no és aquest trastorn).  
• Evitant generalitzar, ja que cada persona té les seves característiques úniques.  
• No relacionant el trastorn de salut mental amb l'extravagància, que pot ser motiu de burla.
• No atribuint al trastorn qualitats falsament positives, com la genialitat o la capacitat artística, per exemple.