Què pots fer tu per lluitar contra l'estigma?

Hem vist que l'estigma és present en tots els àmbits d'una persona amb un trastorn de salut mental: a la feina, l'entorn educatiu, l'atenció sanitària, però també a la família, la parella, les relacions d'amistat, etc. Un estigma que perpetua les conductes discriminatòries i que sovint s'alimenta dels prejudicis i els estereotips encara presents als mitjans de comunicació, a les pel·lícules, als llibres i a les cançons que consumim. Per això, cal que se segueixi apostant per les campanyes de comunicació i de sensibilització, però també per les estratègies globals i els programes d'acció que interpel·lin tota la societat, molt especialment les persones més joves, i que puguin aplicar canvis veritables per eradicar l'estigma social, estructural i, com a conseqüència, l'autoestigma.

Una de les millors maneres de lluitar contra la discriminació per motius de salut mental és a través de les mateixes persones que han passat per l’experiència. Compartir les experiències ajuda a normalitzar la realitat de conviure amb un trastorn i a trencar els estereotips que envolten la salut mental. La seva visió sobre com la discriminació sovint dificulta la recuperació i la integració social serà clau per arribar a entendre l'abast de l'estigma.

Els microestigmes, els comportaments individuals que hem de canviar

En el dia a dia, hi ha comportaments subtils, automatitzats, gairebé imperceptibles, que resulten estigmatitzants i que segurament duem a terme sense la intenció d'excloure o tractar malament ningú. Es tracta de petits comentaris, acudits, comportaments no verbals o actituds que perpetuen els estereotips, prejudicis i discriminacions i que poden passar desapercebuts o ser considerats com a normals o inofensius. Canviar-los i evitar-los és un pas molt important per començar a lluitar contra l'estigma i una mostra que tots podem fer alguna cosa per erradicar-los.   

Alguns exemples de microestigmes que poden passar desapercebuts però que poden fer molt de mal a les persones que els reben són:

• Parlar de manera infantil a una persona adulta pel fet de tenir una discapacitat o un trastorn de salut mental, assumint que té menys capacitats.  
• Sentir llàstima de les persones amb problemes de salut mental, sense entendre que poden portar una vida plena. 
• Assumir que una persona amb un trastorn psicològic no podrà estudiar o treballar de manera normal. 
• Sobreprotegir o controlar una persona pressuposant que no és capaç de fer-ho.
• Excloure una persona en la presa de decisions pensant que l'estem ajudant perquè a ella li costarà prendre una bona decisió.

Podem pensar que els microestigmes són inofensius o que són estigmes menors sense importància, però en realitat el seu efecte és enorme, són molt perjudicials per a les persones estigmatitzades i un dels millors exponents de la discriminació.