Principals prejudicis i falses creences sobre salut mental

La cultura popular, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació han afavorit, durant dècades, l'estigmatització i la perpetuació d'estereotips negatius que s'han associat a les persones que tenen trastorns mentals.

Hi ha diferents mites que acompanyen la salut mental i que són perpetuats en diferents àmbits socials. La majoria d'aquests mites estan allunyats de la realitat i no tenen cap fonament científic, però els estereotips –heretats generació rere generació– persisteixen a la nostra societat.

Algunes d'aquestes falses creences que contribueixen a l’estigmatització i a la discriminació són:

Les persones que tenen un trastorn mental són violentes i agressives 

Les persones amb un problema de salut mental tenen les mateixes probabilitats de tenir episodis de violència que qualsevol altra persona sense un problema de salut mental. Al contrari, solen ser víctimes de violència i altres delictes per la seva pròpia situació de vulnerabilitat.

Les persones amb un trastorn mental són unes inadaptades socials

Les persones amb trastorn de salut mental no són persones solitàries, tancades al seu món, que no mostren cap interès per l'entorn social i que mantenen una actitud de retraïment i aïllament social. Contràriament, disposar d'una bona xarxa social (professional, familiar, d'amistats, de parella…) prediu una millor evolució i és un factor protector davant de recaigudes. Les persones amb un trastorn de salut mental poden conviure perfectament en societat si tenen els suports i els recursos necessaris per fer una vida independent i autònoma.

Els trastorns de salut mental són irreversibles

Els estudis realitzats demostren que les persones amb problemes de salut mental milloren i moltes es recuperen del tot. La recuperació és el procés pel qual les persones poden viure, treballar, aprendre i participar completament en les seves comunitats. 

Les persones amb un problema de salut mental no poden treballar

Les persones amb un trastorn de salut mental poden treballar, com qualsevol altra persona, si se'ls ofereixen les condicions i els suports necessaris. La barrera laboral respon no tant al trastorn en si, sinó a la poca adaptabilitat de les organitzacions, la societat i les administracions per adaptar els llocs de treball i dotar de recursos necessaris.

(*) Són les persones amb un grau de discapacitat superior o igual al 33 %
Font: INE, 2021

Bona part de l'ocupació es formalitza dins del context dels Centres Especials d'Ocupació (CEE), unes empreses regulades el personal de les quals està compost, com a mínim, per un 70 % de persones amb discapacitat, i que treballen per la inclusió laboral de les persones d'aquest col·lectiu a les empreses ordinàries.

Segons explica la Confederació de Salut Mental Espanya, les persones amb problemes de salut mental són tan productives com qualsevol altra. Els qui contracten persones amb problemes de salut mental informen que aquestes persones tenen una bona assistència i són puntuals, a més d'estar motivats, fer bé la feina i mantenir el lloc durant períodes similars o superiors als de la resta de la plantilla.

Els trastorns de salut mental afecten determinades persones, a mi no em passarà

Els trastorns mentals poden afectar qualsevol persona i no entenen d'edat, sexe, cultura o situació econòmica. Una de cada quatre persones tindrà un trastorn de salut mental al llarg de la vida. Mundialment, 450 milions de persones estan afectades per un problema de salut mental i entre el 35 % i el 50 % no rep cap tractament o no rep el tractament adequat.

Les persones amb trastorn mental estan millor en un hospital de salut mental

El 88 % de les persones amb problemes de salut mental viu al seu entorn familiar. Un trastorn de salut mental no ha d'impedir una vida normalitzada i s'ha d'atendre dins l'entorn habitual de la persona. El tractament comunitari ha estat demostrat com un tractament eficaç. Actualment, tret d’algunes excepcions, els hospitals de salut mental s'entenen com a espais de contenció temporal per a episodis aguts. Les persones que són ateses a la comunitat presenten una evolució més bona i més sostinguda en el temps. 

Un trastorn de salut mental no ha d'impedir una vida normalitzada i s'ha d'atendre dins l'entorn habitual de la persona. 

Els infants i adolescents no tenen trastorns de salut mental

Els infants poden mostrar senyals d'advertència primerencs que representin una inquietud per a la seva salut mental. Aquests problemes es poden identificar clínicament i poden ser un producte de la interacció de factors biològics, psicològics i socials. Cal tenir en compte que el 50 % dels problemes de salut mental en adults comencen abans dels 14 anys, i el 75 %, abans dels 18.

Els trastorns mentals causen discapacitat intel·lectual

Un trastorn mental no causa ni és una discapacitat intel·lectual. Són dues coses diferents. Una persona que presenta un trastorn mental no sempre ha de veure minvades les seves capacitats cognitives o destreses.

Les persones que tenen un problema de salut mental són febles

Desenvolupar un problema de salut mental no té res a veure amb aspectes com la mandra o la debilitat. L'aparició d'un trastorn de salut mental és multifactorial: factors biològics, experiències de vida traumàtiques, entorn socioeconòmic desfavorable, etc.

No podem ajudar les persones que tenen algun trastorn mental

Tota la societat té el seu grau de responsabilitat en la prevenció de problemes de salut mental, la promoció de la salut i la facilitació del suport i els recursos necessaris perquè les persones amb un trastorn de salut mental puguin desenvolupar la seva vida de manera plena. A més, quan una persona té un problema de salut mental, el seu entorn més directe és clau en la detecció de senyals d'alarma i acompanyament en les diferents fases del trastorn.

Tota la societat té el seu grau de responsabilitat en facilitar el suport necessari perquè les persones amb un trastorn de salut mental puguin desenvolupar la seva vida de manera plena

El trastorn defineix qualsevol comportament que tingui la persona

Totes les actituds i les conductes d'una persona no són símptomes del seu trastorn i el trastorn no és l'explicació absoluta de tot. És a dir, la persona amb un trastorn de salut mental existeix al marge del trastorn. Si analitzem el seu comportament com a símptoma del trastorn, la persona tendeix a perdre legitimitat a l'hora d'expressar les seves emocions o de manifestar les seves opinions, que seran patologitzades i menyspreades.

Mites relacionats amb trastorns de salut mental específics

A més d'aquests mites generals, hi ha algunes falses creences fortament arrelades a certs trastorns i que han estat potenciats tant per la indústria cultural com pels mitjans de comunicació. Alguns d’aquests prejudicis estesos són, per exemple, la relació de l’esquizofrènia amb la perillositat i la violència; la manca de voluntat en les persones que tenen una depressió; la primesa i l'obsessió pel cos de les persones amb un trastorn alimentari; les ganes de cridar l'atenció de les persones que s'autolesionen; o la creença que el suïcidi és un acte impulsiu que no es pot prevenir. 

Un altre exemple d'aquesta associació és la relació que establim entre les persones amb algun trastorn de neurodiversitat, com el TDAH o l'autisme, i la genialitat o les capacitats artístiques. Aquestes persones no tenen una intel·ligència superior a altres persones sense aquesta condició, ni un interès més gran en la ciència, ni necessàriament destaquen més en les disciplines artístiques. Simplement, tenen una manera diferent de processar la informació i de relacionar-se amb el món, amb més o menys dificultat, ja que els graus de l'espectre són molt amplis.