Tipus d'estigma
L'impacte de l'estigma es reflecteix en tots els aspectes de la vida, limitant l'accés a l'ocupació i l'habitatge, danyant les relacions socials i reduint l'autoestima. Hi ha diverses definicions i models d'estigma, ja que cada cop se’n parla més i hi ha més investigació sobre aquest tema, que hem d'abordar com a societat. Però podem parlar de diferents tipus d'estigma:
L'estigma social
L'estigma no és només una etiqueta que discrimina la persona, sinó que genera tota una sèrie de dinàmiques socials basades en la relació entre les persones estigmatitzades i les persones estigmatitzadores. Aquestes dinàmiques socials es generen arran dels estereotips i prejudicis, i porten a la discriminació, basada en la distància que establim entre el concepte d’«ells» i el de «nosaltres».
L'estigma estructural
Es refereix a les polítiques que limiten les oportunitats de les persones amb problemes de salut mental, com l'accés limitat a la feina o la pèrdua d'oportunitats socials. L'estigma estructural apareix quan són les mateixes polítiques institucionals les que discriminen les persones amb problemes de salut mental. L'estigma estructural es pot manifestar tant en la normativa i els protocols com en la cultura dels serveis, i tant les persones amb un trastorn de salut mental com les figures professionals acaben normalitzant les pràctiques estigmatitzadores i discriminatòries.
L'autoestigma
Respon a la interiorització de tots aquests estereotips i actituds per part de la persona que té un problema de salut mental, que percep que formen part d'una categoria social que està associada a característiques negatives. Així, a totes les barreres que imposa l'estigma, hi podem afegir les que s'imposa un mateix com a resultat de l'autoestigma.
Quan les persones amb trastorn mental coneixen els estereotips que se'ls atribueixen, els interioritzen i se'ls fan propis
En la mesura que les persones amb trastorn mental s'autoestigmatitzen, perden progressivament autoestima i s'autoatribueixen característiques amb connotacions negatives. Aquest procés d’autoestigmatització fa que les persones s’autoavaluïn amb l’expectativa de respondre als estereotips socialment assignats. Quan les persones amb trastorn mental coneixen els estereotips que se'ls atribueixen, els interioritzen i se'ls fan propis; i això incrementa la possibilitat que es vegin a si mateixes segons aquestes falses creences. A més, aquestes persones esperen complir les característiques que se’ls atribueixen socialment, i per això tendiran a sobreinterpretar les seves conductes i accions. És a dir, l'autoestigma fa que la persona patologitzi algunes de les seves conductes en considerar-les excepcionals o fora de la norma.
L'acció de l'entorn familiar i de les amistats pot jugar un paper clau a l'hora de consolidar l'autoestigma. Alguns dels trets associats a les persones amb trastorns mentals, com la incapacitat o la dependència, són interioritzats amb més contundència quan l'entorn social proper a la persona els reforça.
